dissabte, 28 de juliol del 2007

COSTUMS IRREVERENTS / 3- El sisé sentit

Lluís M. Segrelles

Ja fa mesos que em va rondinant pel cap parlar d’aquest sentit tan nomenat i donat per impossible, però va ser aquest cap de setmana passat quan, en oir el professor Rafael Garcia al Primer Encontre de la Banda Comarcal de la Vall d’Albaida, ho vaig veure més clar. O no, ara que ho pense.
Fins aqueix moment m’havia deixat dur per la meua intuïció, això que alguns anomenen amb el nom de “sisé sentit”. El sisé sentit és aquell que et diu que tens una col·laboració per a Vilaweb Ontinyent, pendent de publicar des d’aquest estiu. Després d’escoltar el professor Garcia, expert en la tècnica Alexànder, de la qual seria molt extens allargar-me ací, em vaig convéncer del que ell definia com a “sisé sentit”: la quinestèsia, una cosa així com l’equilibri corporal i la consciència del moviment.
Unflat de sapiència m’encare a l’ordinador, la temptació d’Internet sura en l’ambient. I jo, home de poca fe, em deixe guanyar. Busque el Google perquè em deixe buscar. I pose les dues maleïdes paraules en alguns idiomes reconeixibles. Sorprenent!
La major part de les pàgines parlen de la pel·lícula The Sixth Sense (1999), de M. Night Shyamalan, amb Bruce Willis, Olivia Williams i Toni Collette. És la del xiquet d’ulls robòtics que diu allò de “veo muertoooos...”. Res de bo, xe: màrqueting.
Seguisc la meua particular visita virtual al tema i a continuació, caram! Calam! Sex Appeal Instantani! Quin tema més suggestiu: una passada de feromones que, segons la web “són substàncies químiques inodores que el nostre cos produeix i que tenen com única missió afectar el nostre comportament sexual i atraure el sexe oposat. Són captats per l’òrgan vomeronasal (OVN), allotjat a les nostres narius, i nomenat també com el sisé sentit”. Tants anys seguint el tema i, vaja, açò té nassos!
Quan ja tinc clar això dels nassos, entropesse amb una plana, la de Mujer Actual, que redell, em parla de la sordesa i de l’oïda. Com quedem? I de títol “Sobreviure amb el sisé sentit”. Quasi res porta el diari!
I ens arromanguem: la següent diu que “El mètode a través del qual podem sentir i experimentar el món per venir es diu ‘La saviesa de la Càbala’”. I cavil·lós, cavil·le. La següent em parla d’Estèfano, que tenia sis sentits i que va nàixer a Palerm, i que va morir desgraciat. Com tants altres que en tenen cinc a tot estirar, i com aquells altres que tenen poc de sentit. I l’anomenada 6 sentits m’ho aclareix: “conforme al cor de Déu”. Al·leluia!
Eufòric d’emoció òbric la finestreta i xantatatxan!!! Finalment la cosa degenera: ara va de Mascotes i sisé sentit. Decidisc aturar-me.
Quinestèsia, pel·lícules, sexe i nassos, oïda, Càbala, mort i Déu, gossos...
El meu sisé sentit em diu que açò ja s’allarga un poc més que el que la paciència del lector internàutic suporta. O no?

La Vall d’Albaida, 11 de febrer de 2002.